Text de proba de introducció al projecte.
L'art a València està sotmès, de la mateixa manera que qualsevol mitjà de comunicació, a la voluntat omnipresent i ineludible del partit popular. El partit popular, aquest partit d'extrema dreta institucionalitzada i recolzada per empreses hereteres del franquisme, domestica als ciutadans mitjançant tècniques de propaganda vírica, subvencionat amb els impostos dels valencians i valencianes, que afecten a diferents àmbits propagandístics, com són televisió, radio, premsa i últimament el món de l'art.
Als museus poc a poc, s'ha anat marginant la presència de qualsevol veu contraria al pensament únic ultra-capitalista i feixista del pp fins aconseguir directors de museus submisos al pp (o cassats amb polítics d'aquest partit). Lamentablement, en el "cortijo" en el que està transformant-se València les institucions públiques artístiques estan passant de ser espais de propaganda del règim a espais de promoció familiar i caciquil, el cas més impactant és l'IVAM - Institut Valencià d'art Modern. Consuelo Ciscar, la directora del centre, promociona al seu fill, les revistes del seus amics o amics del seu marit (Blasco). L'IVAM és moneda de canvi per a aconseguir favors, aconseguir favors pagats per tots els valencians.
Per açò i per moltes coses més que aniré explicant al blog pense que és necessari que l'art actue (ja ho està fent, l'art és imparable) i ha sigut la motivació per a crear el projecte Jo també vull ser fill de Ciscar. Espai de reivindicació humorística i radical.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada