Quan acabe el projecte de JO TAMBÉ VULL SER FILL DE CISCAR he de parlar amb Consuelo Ciscar per a que em torne tots els originals que estic enviant-li per correu, feu-me memòria.

D'ara en davant podeu seguir el procés de Jo també vull ser fill de Ciscar al blog del treball.

carta

Nova carta per a Consuelo, com sabeu la podeu veure al blog del projecte.

Preparant la presentació oral del projecte per al dilluns, el projecte encara està en marxa i crec que durarà una bona temporada.

Reflexions

Què passaria si hi haguera una organització artística universitària a Altea que defenguera "la sort" de Rablaci? Què lluitara per demostrar que Ciscar és bona directora de l'IVAM i què el museu ha millorat considerablement des de que va començar la seua gestió? Què passaria si gent molt important del món de les belles arts, no tenen perquè ser persones reals, s'interessaren pel tema i donaren la seua opinió? Què passaria si aquesta organització començara a fer-se sentir als diferents medis de comunicació que parlen d'art i diaris provincials? Podria passar? Es pot fer una mentida tan gran?

carta

Per fi, podeu vorer la primera carta a Consuelo al blog del projecte

Tinc escrita una carta per a Ciscar, demà l'envie per correu ordinari a l'IVAM. Crec que no vos interessa el contingut (és personal entre ella i jo, però se'l podeu imaginar) així que només penjaré fotos del sobre, tot açò ho podreu començar a veure al blog del projecte, a partir de demà.

cartell

Açò és una primera versió del cartell, la lletra no és adecuada. Buscaré ajuda "adulta". De moment, és el que hi ha:

Mapa de coses interculturals valencianes (Vers. 1.5)

Ja mostre al mapa tota la informació que he pogut trobar a internet sobre l'IVAM i les seues relacions. Ara estic treballant en l'aspecte gràfic, necessite que siga més comprensible, hi ha massa informació en molt poc espai. També estic pensant cóm relacionar les institucions crítiques amb el museu.

explorant el levante i ex-amics

Levante:
notícia 1 notícia 2 notícia 3 notícia 4 notícia 5 notícia 6

Ex-amics:
text01 text02 text03

Estes notícies i algunes més ja estan incloses al mapa conceptual, que es pot dir que ja està complet, el cap de setmana espere poder publicar-lo per a imprimir-lo la pròxima setmana.

També tinc preparats ja els dissenys per als cartells sobre preus de l'IVAM.

Hi ha tanta merda als escalons de l'IVAM que és difícil no xafar-la.

Mapa de coses interculturals valencianes (Vers. 0.5)

De moment, així va el mapa conceptual, cada vegada vaig trobant més enllaços i és va complicant la trama:

(Continuarà...)

S'ha ampliat la bibliografia amb la introducció del concepte mapa radical.

És molt interessant vorer totes les relacions que envolten el cas Rablaci i les coses de la política intercultural valenciana.

Mapa de conceptes de coses interculturals valencianes

Treballant i introduint-me al apassionant món del mapa de conceptes de coses interculturals valencianes.

Bibliografia: Mark Lombardi : global networks

Ferramenta: CMaptools

Art en acció - Participació ciutadana

En un principi pensava que aquesta entrada no té molt a vorer en els temes que estic abordant als meus projectes, però després, he tarda uns minuts (estic un poc lent), me n'he adonat de que m'equivoque. La política cultural valenciana no es basa només en l'amiguisme i subvencions familiars, és castigar al que no promulga el pensament únic.

Es fa una crida pública a artistes per a col·laborar amb Acció Cultural i l'Octubre perquè ens el volen tancar, ens volen fer callar a tots els valencians que defensem la nostra llengua i identitat, als valencians que no recolzem als lladres, els que no tenim com a hobby el nuevocentrisme i volem millorar València, cultural i socialment. Si no pots oferir obra pots comprar-la i imagine que també acceptaran donacions. Lluitem per lo nostre, grans escriptores valencians lluitaren anys pel que ara el Partit Popular vol carregar-se en mesos.

Art en acció

Nota curiosa

Sempre que passe per davant de l'Ivam amb la meua gossa esta pixa o caga. Jo no sé què collons passa.

Per què la còpia?

Òbviament Rablaci no té exposicions a Cuba o a Portugal per la qualitat de les seues peces, són premis que li atorga sa mare, supose que per ser un bon xic i no clavar-se en els xanxullos familiars o per el concepte que es tatuaven els militars "amor de madre". Rablaci a banda és utilitzat com a moneda de canvi. La gent que està clavada dins del món de l'art ho te clar i sense dubtar de que siga bon xic, sa i amable es jugaria el dit gros de la ma dreta afirmant que les seues obres, en aquestos moments, no són dignes de estar a cap museu, es pot dir que no té mèrits, o be, té un mèrit, ser fill de Rafael Blasco i de Consuelo Ciscar, un mèrit que ningú més pot tindre la sort de compartir.

La gent que no té idea de l'art o la gent del gremi que recolza aquestes actuacions, poden pensar per a defendre-ho: "La seua obra serà bona, una dona que treballa dirigint un museu no es pot jugar el seu càrrec oferint mals productes, encara que siguen del seu fill, ja tindrà més temps quan el xic millore" Naturalment, és aquesta una visió simplista del problema. A la gent d'aquest tipus, no l'importa ofegar el futur del seu fill per un present idíl·lic, vull dir, ara pot ser Rablaci estiga exportant la seua obra, mostrant-la per tot arreu, però què passarà després? Sa mare algun dia deixarà d'ocupar el càrrec que òbviament no mereix i el descrèdit que està provocant al seu fill és permanent. Aquest tipus de gent, per haver-ho tingut sempre molt fàcil no solen pensar en el seu futur i les seues motivacions són purament egoistes, també pot ser un altre motiu. Bo, tornant al tema, la gent ben pensada pot defendre'l i la gent desconeixedora de la situació pensar que si la seua obra s'exposa en tants llocs pot ser per:

- El seu valor artístic: Suposa una evolució en les maneres d'expressió del món de l'art.
- La seua qualitat conceptual: Les coses que diu mai s'havien plantejat de la manera que ell ho fa.
- Millories tècniques: Tal vegada no diu res interessant però la tècnica emprada és una millora fonamental per al futur de l'art, com podem pensar del op-art va ser per al món de la publicitat.
- Valor econòmic: Cap punt dels anteriors, però visualment entra; és el que podríem dir un objecte decoratiu per el que gent amb diners pagaria be.

Una observació detinguda de les obres de Rablaci (també aplicable a Ripollés) ens farà vorer que ningun dels punts anteriors es compleix en les obres ja mencionades.

A banda de tot açò, ens trobem el món dels concursos d'art. Concursos en el que els joves (o no tan joves si observem sobre tot els concursos de pintura ràpida) presenten les seues obres i segons siguen escultura, pintura, foto o vídeo opten a obtindre un bon premi o un premi que pareix de broma, parle als concursos de vídeo o foto. En aquestos concursos el jurat, vaig a generalitzar, està format per un parell d'artistes, algun galerista i crític d'art i regidors de cultura de l'ajuntament organitzador. Ací és on entra amb força la suplantació de la identitat i la còpia. Presentant obres de Rablaci (o Ripollés, que és encara més conegut, sobre tot per la gent de Castelló, on este home ha fet molta amistat amb Fabra) es pot sembrar un germe crític dins dels propis ajuntaments, "desencadenar un procés de comunicació" intern, entre galeristes i artistes, que es suposa que coneixen cóm està el "percal" i els regidors públics. Estos regidors, amb molta seguretat, no tindran en compte l'obra còpia de Rablaci i segurament els pareixerà horrible (estèticament i conceptualment), provocant reaccions polítiques que valdria la pena conèixer. Jo imagine comentaris després entre gent del partit comentant que cada vegada les obres són pitjor i posant com exemple els arbres morts de "Rablaci".

Ara val la pena pensar altra cosa, cóm de còpia té que ser l'obra? Per motius econòmics i d'accessibilitat no crec que faja obres idèntiques als tarongers morts i de l'inrevés de Rablaci, he pensat en utilitzar branques que em trobe al carrer o a les muntanyes del meu poble i copiar la estructura de la següent obra de Rablaci:

Imatge robada del blog del treballador de "Cuadernos del Ivam"

Realment, l'obra seria una paròdia, les cadenes puc substituir-les per gomes elàstiques i els claus per xinxetes. També considere que una paròdia provocaria una concepció mes justa cap a aquestes obres: jocs infantils trets de context per una mare massa consentidora.

L'IVAM s'ha obert un twitter: @ivamonline. Treballa de dilluns a dissabte i va dient els cursets de promoció de Consuelo Ciscar (Per què a totes les fotos dels cursos de l'IVAM ix Consuelo? Els imparteix ella personalment?), concerts i més coses que puguen fer. Tinc ganes de anar a alguna inauguració.

En relació a...

la noticia de la cessió d'espai a la revista Telva (revista editada per El Mundo) adjunte els preus d'alquilar espais a l'Ivam.

(als meus amics els ho faig gratis...)