Les eleccions democràtiques deixen veure algunes coses a banda dels resultats electorals. La funció democràtica del ciutadà no es veu limitada a deixar una papereta a una urna amb el seu partit polític preferit o amb el que més afinitat ideològica presenta. Al cap i a la fi és aquesta una manera molt limitada de mostrar la voluntat del poble i els ciutadans tenim que prendre altres mesures per a fer-nos sentir.
Els partits polítics es promocionen amb força fent ús de tots els medis de comunicació possibles: fan cartells, adhesius, publicitat als diaris i televisió, mítings, etcètera. El pobre habitant d'una gran ciutat es veu atacat per tota aquesta informació, informació amb la que pot no estar d'acord o que odia, directament i que s'afegeix a la informació que rep constantment del carrer. Supose que aquesta situació, nova, per no ser un fet que es done de continu, però al mateix temps coneguda, per ser cíclica i reiterativa dins del seu cicle, provoca a l'espectador una gran sensació de frustració i angunia, amb una necessitat irrefrenable de normalitzar la situació, una normalització que passa per l'intent de fer-los desaparèixer raspant-los, dibuixant damunt o negant-los amb una gran ics.
Passejant pel carrer ens podem trobar mostres d'aquestes explosions del sentiment anguniós i navegant per la web amb comentaris ferotges als fòrums d'Internet.
Maduresa política espanyola és un projecte de recopilació d'imatges d'actes realitzats contra cartells de diferents polítics i un recull de missatges a Internet del que es podrà trauré una infografia amb tables explicatives sobre situacions polítiques que hagen provocat aquestes accions i percentatges tractant la idea de quin és el partit polític que més cartells té al carrer i que més actes de subversió ha patit.
Els partits polítics es promocionen amb força fent ús de tots els medis de comunicació possibles: fan cartells, adhesius, publicitat als diaris i televisió, mítings, etcètera. El pobre habitant d'una gran ciutat es veu atacat per tota aquesta informació, informació amb la que pot no estar d'acord o que odia, directament i que s'afegeix a la informació que rep constantment del carrer. Supose que aquesta situació, nova, per no ser un fet que es done de continu, però al mateix temps coneguda, per ser cíclica i reiterativa dins del seu cicle, provoca a l'espectador una gran sensació de frustració i angunia, amb una necessitat irrefrenable de normalitzar la situació, una normalització que passa per l'intent de fer-los desaparèixer raspant-los, dibuixant damunt o negant-los amb una gran ics.
Passejant pel carrer ens podem trobar mostres d'aquestes explosions del sentiment anguniós i navegant per la web amb comentaris ferotges als fòrums d'Internet.
Maduresa política espanyola és un projecte de recopilació d'imatges d'actes realitzats contra cartells de diferents polítics i un recull de missatges a Internet del que es podrà trauré una infografia amb tables explicatives sobre situacions polítiques que hagen provocat aquestes accions i percentatges tractant la idea de quin és el partit polític que més cartells té al carrer i que més actes de subversió ha patit.
