efímer

Vinc de passar les vacances a Cuenca, allí he anat a vorer l'exposició de la Fundació Juan March. La exposició temporal és de Giorgio Morandi, no m'ha agradat massa, eren aiguaforts i aquarel·les i per a mi aquest treball no és tant interessant com els seus bodegons a l'oli. La part que m'ha motivat ha sigut la de pintura abstracta, més concretament les obres de Fernando Zóbel. La manera cóm va pintar els paisatges, com si el temps els haguera fet desaparèixer, només sobrevivint la pintura. Fa uns anys vaig pintar un retrat de mon pare que volia parlar més enllà de la aparença física; tractava el pas del temps, el canvi i la seua força. El quadre és el següent:

Aquest treball formava part del meu projecte en el que parlava de la identitat, la necessitat de presència i la durabilitat de les nostres accions. Veient a Zóbel entenc que em vaig quedar massa lluny de poder expressar el que volia i he decidit tornar a començar aquest projecte, aplicant el que he aprés amb aquesta exposició i treballant els colors com ho feia Zóbel (a l'exposició també es mostren els seus diaris i proves de color). Pròximament aniré mostrant pintura, probes i escrits al voltant del tema de la identitat i la presència.